Tenia 7 anys, era la única nena a la família, tots eren grans. El meu únic desig en aquell moment, a part de que els reis em portessin tots els playmobil’s que demanava, era tenir un germà. El demanava amb molt entusiasme i li deia a tota la família, no m’agradava ser la única menuda. Volia algú que em fes companyia als meus culebrons ficticis amb els ninots. Sort que la meva àvia hem feia costat i anava motivant a la meva mare.
Passat un temps a la meva habitació hi tenia una colònia de la Barbie, agafant-la corrent per posar-me-la i anar al cole, va perdre l’equil·libri i es va trencar. La meva mare al entrar a l’habitació va notar una sensació estranya a aquella olor que li produïa nàusseas. A partir d’aquell dia va anar a algun metge. I un dia, que recordo amb força melancolia, just obrint la porta per anar al col·legi va sonar el telèfon. Era el meu pare que havia anat a per els resultats d’unes proves, al penjar la meva mare hem va donar la gran notícia: estava embaraçada! Tindria un germanet! Vaig començar a saltar super contenta, efusiva, a cridar. Un moment genial.
Ara en Valentí té 14 anys i és un adolescent toca collons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario